Header Nosotros

Seccion

Història

1930-2010, de Service Station a Servei Estació

Situat en el centre de Barcelona, a Girona, ’L'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs, consolidat com un establiment de multi producte i multi servei, la història de Servei Estació està esquitxada de bons i dolents moments, d'anècdotes, d'èxits, de crisis i, sobretot, de pàgines de superació i de creença en una idea que avui, 80 anys després, forma part del paisatge cultural i social de Barcelona, Catalunya i Espanya.

2010 ha estat d'un any molt especial per a Servei Estació. És l'any en el qual l'establiment situat al carrer Aragó de Barcelona, en ple cor de l’Eixample, va completar el procés de transformació del seu espai comercial.

Un procés que s'ha perllongat durant set anys i que ha reinventat tot l'establiment amb la renovació de totes les plantes, l'obertura de tres nivells comercials més, la instal·lació de noves escales mecàniques i de dos ascensors que abasten les vuit plantes. Tot, sense que s'hagi interromput l'activitat ni un sol dia i amb la inestimable paciència i col·laboració dels nostres clients.

Aquesta transformació ha vingut acompanyada, a més, d'una recerca de nous productes i serveis per a afegir, complementar i millorar les més de 55.000 referències de Servei Estació, gràcies als acords comercials que SE ha teixit amb empreses i proveïdors d'altres països, com França, Anglaterra o Alemanya, entre d’ altres.

El resultat d’aquestes accions és una oferta molt més àmplia i diversificada i la inauguració de nous espais, com el destinat als materials de construcció o als animals de companyia (‘Per *animals’), que responen a les necessitats d'una societat moderna i en canvi permanent.

Però Servei Estació, avui, no es pot entendre sense mirar enrera, tot retrocedint fins a trobar-nos amb l’esperit visionari, innovador i intrèpid de l’home que va posar els ciments de l’establiment de l’any 1930.

 

Els orígens

Entre la Casa Batlló d’Antoni Gaudí i l’actual Fundació Antoni Tàpies, fa més de 80 anys va nèixer Service Station, S. A.

 Va ser un naixement que es va gestar al llarg de sis anys. El 1924, José Manzanares Baró, un home de negocis de Barcelona, va inaugurar una gasolinera a l’estil americà: Lubrificantes Manzanares, dedicada a oferir tots els serveis possibles per a l’automòbil.

Tot i la dictadura de Primo de Rivera, eren anys de una certa pau social, mentre Europa es refeia encara de la sagnant Primera Guerra Mundial. No obstant, després de l’Exposició de 1929, inaugurada el 19 de maig per Alfonso XIII i Victoria Eugenia, el paisatge va començar a canviar, amb la dictadura i fins i tot la monarquia trontollant i un panorama de forta agitació social.

Aquests fets no van impedir que José Manzanares Baró s'associés amb l'advocat Luis Marimón Carbonell per a constituir la societat anònima Service Station, el nom de la qual va ser inscrit en anglès per deixar constància que el seu model es basava en el de les modernes gasolineres americanes.

Els dos empresaris, a més, van resoldre el dilema que tenallava en aquells dies al país (Monarquia o República) amb un enginyós logotip: un automòbil coronat, que fonia els símbols d'ambdues aspiracions polítiques. Service Station S. A., segons els seus primers Estatuts, tenia per “objecte principal el comerç d'olis, benzines, útils i estris de la indústria automobilística, representacions i comissions”.

Just a principis de 1930, després de l'associació dels dos emprenedors, va caure la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

 

Primers resultats, creixements i tensions

La primera aportació de capital de José Manzanares Baró va ser de 1.886.000 pessetes, quantitat que equivalia aleshores a la impressionant xifra de 471 anys de sou mitjà d’un obrer manual. Luis Marimón Carbonell va aportar la quantitat, que no s’ha de menystenir, de 214.000 pessetes.

Aquella llunyana i mítica gasolinera estava formada per un espai per al subministrador, una tenda per als materials comercialitzats i un altre espai per realitzar les reparacions i el manteniment dels vehicles.

El benefici del primer any de funcionament de Service Station (275.276,42 pessetes) va deixar constància de la bona gestió de l’empresa. Després del balanç, igualment positiu, de 1931, es van obrir sucursals a Lleida, Girona i Palma de Mallorca.

Els bons inicis de l’empresa es van veure afectats, de tota manera, per les múltiples tensions que es vivien al país (com, el 1932, el fracassat pronunciament militar del general Sanjurjo contra la República, la revolta a Astúries de 1934, la proclamació de Lluís Companys de la República Catalana...). Un panorama que va empitjorar amb l’arribada del ‘crack’ de 1929 a Espanya. Com a primera, i pionera, mesura per frenar la crisi, Service Station va oferir descomptes a tallers i revenedors.

La Guerra Civil i la col·lectivització

La Guerra Civil provocada per l’aixecament militar del general Francisco Franco va canviar la història d’aquell creixent negoci. A Barcelona, amb la derrota momentània dels militars, es va produir un fenomen de proletarització que va afectar, com és evident, Service Station.

L’empresa va ser col·lectivitzada i el seu creador, José Manzanares Baró, va ser expulsat de la seva companyia i es va refugiar a Palma de Mallorca per evitar, fins i tot, un possible afusellament. 

La nova empresa, que va perdre la seva condició de societat anònima, va començar a ser deficitària. El final de la guerra va posar a Service Station davant de la circumstància d’haver de reconstruir dependències sense gènere, maquinària avariada, documents perduts i personal amb l’ànim deprimit.

José Manzanares Baró, esgotat degut als terribles problemes que li va ocasionar la Guerra, dimitia com a Director gerent de la societat. Manuel Oromí Catasús, que havia demostrat la seva capacitat en la gerència de la sucursal de Palma de Mallorca, va ocupar el seu lloc.

 

Postguerra: canvi de nom

La llarga travessia que va suposar la dictadura de Franco va afectar tots els àmbits. L'ordenança del 15 de maig de 1940 sobre rètols i noms obligava a la supressió dels estrangerismes: la Junta General d'Accionistes, del 30 de setembre de 1940, va acordar la traducció al castellà del nom, que va quedar com a Servicio Estación, S. A.

Entre les múltiples pèrdues de la guerra, l'autarquia i l'aïllament (agreujat després de la fi de la Segona Guerra Mundial) en què va estar sumida Espanya en els primers anys del franquisme, SE va haver de buscar la manera de sobreviure: va entrar en el mercat de les bicicletes, va obrir una sucursal a Saragossa i, el 1940, ja va obtenir uns modestos beneficis de 167.928,16 pessetes.

La societat també va entrar en el mercat de la ferreteria, avui tan destacat, ja que la situació del parc automobilístic a Espanya (amb fortes restriccions per l'escassetat de combustible) amenaçava la supervivència de Servicio Estación. També es va haver de recórrer a mesures més dràstiques com l'ampliació de capital de 1941 per disposar de recursos.

Amb aquestes noves mesures, la societat va començar a créixer, de manera lenta però sostinguda, i gràcies a l'encertada gestió de Manuel Oromí Catasús. En aquest nou escenari, la diversificació de productes va començar a ser una de les directrius de Servei Estació: per exemple, la motocicleta 'Valsolet'.

Després de liquidar la sucursal de Palma el 1948, les perspectives van millorar encara més en la dècada dels 50 amb la introducció del niló a Espanya (el seu inventor, Wallace H. Carothers, es va suïcidar ingerint cianur i no va poder veure l'èxit clamorós de la seva creació ) i del plàstic.

El plàstic, precisament, va començar a adquirir múltiples usos (sanitaris, higiènics, alimentaris ...). Per aquest motiu va sorgir el primer anunci sobre plàstics de Servicio Estación, S. A., a ‘La Vanguardia’ del divendres 24 de juny de 1949: Todo en plásticos; Ventas mayor y detalle; y Grandes descuentos.

Tot això va anar unit a la lenta però progressiva obertura de l'Espanya de Franco al món, gràcies a l'acostament dels Estats Units després de la Segona Guerra Mundial i l'entrada a l'ONU (14 de desembre de 1955). També, a l'aparició de la SEAT (1953) i l'impuls dels camions a través de Pegaso. També va revolucionar el mercat l'aparició del Biscúter (12 de febrer de 1954), que va ser un gran èxit de vendes. I, per descomptat, més tard apareixeria el llegendari SEAT 600, el 1958.

 

 

 

Anys 50: multiproducte

La línia de productes de l'establiment va seguir creixent amb tot tipus de teixits industrials a l'engròs i al detall, teixits industrials, plàstics i tradicionals, imitacions de pells, etc.

El 1953, la Junta General Extraordinària de Servicio Estación ja va deixar constància de la seva nova dimensió en incloure en els seus Estatuts que la societat podria "dedicar-se a qualsevol altra classe d'operacions".

Amb la imparable motorització del país, Servicio Estación va seguir creixent (el 1957 va multiplicar per cinc el seu capital) gràcies, especialment, a aquells que ja tenien participacions en l'empresa, de manera que aquesta va seguir conservant un caràcter familiar.

També, amb la diversificació de productes procedents del niló i del plàstic, els anys 60 van seguir presenciant un desenvolupament de l'empresa. I ja des de 1965, Servicio Estación es va convertir en un establiment multiproducte, quatre dècades després de la creació d'aquella primera gasolinera. Van ser anys, igualment, en què la societat va haver d'ampliar les seves instal·lacions per donar cabuda a les seves noves línies comercials.

A principis de la dècada dels 70 va haver de lamentar la mort de Manuel Oromí Catasús, que tant va fer per l’impuls de la societat. En el seu lloc, el Consell va nomenar (en un acte pioner en aquella Espanya) a una dona com a successora en el càrrec: Luisa Oromí Manzanares. Va ser una decisió absolutament normal en l'empresa, ja que en el mateix Consell havia també una majoria de dones.

 

Arriba la democràcia: Servei Estació

El 20 de novembre de 1975 mor el dictador Francisco Franco i Espanya, per fi, s'instal·la en el camí de la democràcia. Servicio Estación acompanya els intensos canvis que viu el país. Es transforma en Servei Estació, amplia el seu capital fins a les 54.750.000 pessetes (quantitat que multiplicava per 26 el de l'any 1930), els beneficis creixen i s'obre un nou establiment a L'Hospitalet de Llobregat i Sant Adrià de Besòs i, més tard, Girona.

Sota la gestió de Luisa Oromí, Servei Estació ja està consolidada a l'Espanya democràtica, en un país que el 1986 ingressa a la Comunitat Econòmica Europea, i que després incorpora l'IVA i l'euro, dues realitats a les quals Servei Estació es va adaptar amb èxit.

Així, el 1992, la societat altera estatutàriament la seva naturalesa per tenir com a objecte social "la venda a l'engròs i al detall de tota classe d'articles mitjançant locals de comerç integrats en grans superfícies o mitjançant locals denominats grans magatzems".

Servei Estació al segle XXI

Els últims anys de Servei Estació han continuat la línia de les generacions que han fet de la societat un exemple de gestió i d'innovació. Servei Estació va ser la primera gasolinera de tipus americà de Barcelona i d'Espanya, va ser la primera empresa a apostar pel plàstic, pel niló. I la seva vocació d'innovar es manté intacta. En tots els sentits.

Amb més de 55.000 referències, Servei Estació va engegar la seva última gran transformació el 2003, amb una renovació total de l'espai del carrer Aragó de Barcelona que ha convertit el tradicional edifici en un establiment amb les últimes comoditats per als clients.

Tot això, acompanyat de noves avantatges (les targetes client, professional, regal), noves seccions, productes i serveis i un esperit renovat.

Servei Estació és un habitual en fires nacionals i internacionals per incorporar les últimes novetats del mercat. També va impulsar, des de 2005, els Premis Voilà! per a impulsar la carrera de joves dissenyadors i que, després de cinc edicions, han donat lloc a una línia de productes originals, d'autor i amb múltiples aplicacions a la vida quotidiana.

Servei Estació també ha incrementat la seva presència en els mitjans i ha tingut l'honor de ser reconegut amb diversos guardons. El 2005 i 2006, SE va rebre el Premi Top 10. Shopping Line, que reconeix els millors aparadors de Barcelona. El 2007, va rebre el Premi FAD (Foment de les Arts Decoratives). I el 2010, l'Ajuntament de Barcelona va premiar la societat amb el premi al Millor establiment comercial de la ciutat, que va lliurar l'alcalde Jordi Hereu.